domingo, 16 de enero de 2011

creixement personal i habilitats directives

Un objectiu que em va costar molt d'assolir!  
Per fi puc dedicar una estona llarga a fer "els deures" del curs Teresa Claramunt. Com que el temps és limitat i la feina és molta he hagut de marcar unes prioritats. He pensat una miqueta i he decidit, que pel moment que estic vivint, preferia dedicar una estona al creixement personal. Així que avui he fet l'exercici proposat per la Inés sobre el mètode grow. Aquest mètode és una eina per plantejar-se fites a llarg termini i analitzar quines possibilitats i dificultats tenim per assolir-les. També ens proposa que plantegem alternatives i formes per saber que hem assolit el que ens proposàvem. Com sempre passa en tots aquests exercicis, he estat una llarga estona donant voltes al tema i un cop més, he comprovat, com és de curiós, que quan es troba el què (en aquest cas l'objectiu) tot surt més fàcil. Jo tinc la teoria que quan ens comencem a complicar massa la vida és que l'objectiu no està ben definit. I aquesta idea em porta a una altra idea, avui he començat a corregir memòries dels cursos de monitors i, com sempre, he tornat més d'una perquè corregissin els objectius. En les memòries em trobo que es fa un abús constant del verb "fomentar" i és clar, després tot es complica, perquè és un verb massa genèric i no permet fer una correcta programació de les activitats ni una avaluació posterior.
Conclusió: sempre fa nosa redactar objectius i sovint és la part més feixuga d'un projecte, una memòria o un pla de creixement personal. Però també son la base, els pilars que sustenten les nostres decisions i val la pena dedicar un temps a escollir-los, redactar-los i mimar-los.